Fauna de Terra
Santa i Jordània
Terra
de conflictes i contrastos.
Aquest
dos territoris estan situats entre Àsia, Europa i Àfrica, com a encreuament de
continents es converteix en l' escenari d' una espectacular migració de les
aus. Podem trobar els gran planejadores com els rapinyaires, cigonyes i
pelicans que eviten creuar la mar i sobrevolen aquestes terres dos pics a l'
any. Països com Jordània i Israel haurien de tenir fantàstiques ofertes per
turisme ornitològic i de natura, però a l’ hora d’ organitzar el viatge hem
vaig trobar amb que hi havia molt poca oferta. La cosa me l’ hauria de muntar
pel meu compte, com és freqüent quan t’ aficiones a activitats que practiquen
grups minoritaris de gent.
JERUSALEM
Cúpula de la Roca o el
Domo de la Roca (en lengua árabe,
قبة الصخرة Qubbat as-Sajra) es un monumento islámico situado en Jerusalén, en el centro del Monte del Templo.
Los musulmanes creen que la roca que se encuentra en el centro de la
Cúpula es el punto desde el cual Mahoma ascendió a los cielos para
reunirse con Dios, acompañado por el ángel Gabriel. En honor a dicho episodio de la vida de Mahoma, fue construido el edificio entre los años 687 y 691 por el noveno califa, Abd al-Malik.
Zoco de Jerusalem
Entremezclado, variopinto, multirracial y siempre rebosante de vida es el Zoco de Jerusalén, auténtico enjambre humano.
Israel está habitado por árabes, judíos y cristianos.
El
Zoco de Jerusalén es expresión del más elemental espíritu comercial del
ser humano y de su necesidad de relación y de encuentro. Allí se puede
cambiar una cosa por otra, nada tiene precio fijo, el regateo es la
única norma preestablecida y tácita y hasta... Da igual un roto que un
descosido.
Allí en el Zoco se cala y se muestra la entretela más
cierta y más íntima de la zona musulmana. Estoy segura que el Zoco
aporta a Jerusalén parte de su especial fascinación.
WADI RUM
A
la reserva de Wadi Rum de Jordània vàrem contractar un 4x4 amb un expert amb l'
Òrix d' Aràbia (Oryx leucoryx) en el
seu entorn. Aquest bòvid és sorprenent per les seves banyes (60-70cm) en forma
de daga i el color beix de l’ animal. El guia ens va dir que aquesta espècia
estava pràcticament extinta i no seria probable veure d' una i si en veiem una
seria d’ enfora.
Les
postes de Sol al desert són guapíssimes, combinades amb un silenci relaxador i
un bon té beduí fan una estona agradable. Un cop desaparegut el Sol, i acabat
el cuscús amb sal i arena, el fred es fa insuportable i desagradable fins el
punt que desitges que torni a sorgir el Sol entre les dunes. Passada la nit
insofrible, en la qual no vaig poder dormir-me per el fred que feia, vaig
sortir de la tenda per admirar el desert en la sortida del Sol. El vent encara
em calava els ossos, però el moment ho valia tot, les dunes cobertes per les
petjades de les bèsties nocturnes i els primers colors vermellosos de l’ arena.
Per els fotògrafs recomano que portin el trípode i disparador per fer
fotografies les milions d’ estrelles que taquen el cel.
PETRA
البتراء
Petra (en árabe,
البتراء al-Batrā´) es un importante enclave arqueológico en Jordania, y la capital del antiguo reino nabateo. El nombre de Petra proviene del griego πέτρα que significa
piedra,
y su nombre es perfectamente idóneo; no se trata de una ciudad
construida con piedra sino, literalmente, excavada y esculpida en la
piedra.
El asentamiento de Petra se localiza en un valle angosto, al este del valle de la Aravá que se extiende desde el mar Muerto hasta el Golfo de Aqaba. Los restos más célebres de Petra son sin duda sus construcciones labradas en la misma roca del valle (hemispeos), en particular, los edificios conocidos como el
Khazneh (el Tesoro) y el
Deir (el Monasterio).
GERASA
. Sus ruinas representan una de las ciudades romanas más importantes y mejor conservadas del Próximo Oriente, y se ubican en la región de Gilead, al noroeste de Jordania.
Recientes excavaciones muestran que Jerash ya estaba habitada durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro (3200 a. C. - 1200 a. C.).
VALLE DE HULA
Grulla común
(GRUS GRUS)
Para poder ver lo confiados que son estos animales en Hula Valley, (foto de internet)
En
aquest enclavament d’ aus migratòries vaig poder observar l’àguila marina, Pelicà vulgar, l’ esparver
d’ espatlles negres, entre d’ altres. Les grues (grus grus) són l’ atracció
principal del parc, podríem comparar el Vall de Hula amb Gallocanta per la
quantitat de grues migrants que hi passen l’hivern. Però a diferència
d’Espanya, aquestes aus són molt més confiades a la presència humana. Després de donar una volta d’ una hora sobre
el tractor vàrem recórrer a peu aquell paradís terrenal en el qual no deixaves
de veure aus migratòries i sedentàries tan interessants com el Ceryle rudis o el Halcyon smyrnensis, però el que es va dur tot el protagonisme de
les meves fotografies va ser la llúdriga (Myocastor
coypus). Aquest mamífer és molt abundant al parc i, sobretot, avesat als
visitants del parc. La llúdriga em va fer oblidar les abundants grues, supós
perquè me tiren més els mamífers, i hem vaig quedar una bona estona observant
les seves costums davant un humà. Quan t’ apropaves més del compte es posava
sobre les dues cames i em mirava amb una
mirada desafiadora a l’ hora de divertida, al veure el possible perill sortia
corrent uns quants metres i seguia amb les seves activitats guardant la
distància.
Pechiazul
(Luscinia svecica)
