gràcies a/ gracias a

martes, 12 de febrero de 2013

Fauna de Terra Santa i Jordània
Terra de conflictes i contrastos.


Aquest dos territoris estan situats entre Àsia, Europa i Àfrica, com a encreuament de continents es converteix en l' escenari d' una espectacular migració de les aus. Podem trobar els gran planejadores com els rapinyaires, cigonyes i pelicans que eviten creuar la mar i sobrevolen aquestes terres dos pics a l' any. Països com Jordània i Israel haurien de tenir fantàstiques ofertes per turisme ornitològic i de natura, però a l’ hora d’ organitzar el viatge hem vaig trobar amb que hi havia molt poca oferta. La cosa me l’ hauria de muntar pel meu compte, com és freqüent quan t’ aficiones a activitats que practiquen grups minoritaris de gent. 


JERUSALEM
 Cúpula de la Roca o el Domo de la Roca (en lengua árabe, قبة الصخرة Qubbat as-Sajra) es un monumento islámico situado en Jerusalén, en el centro del Monte del Templo. Los musulmanes creen que la roca que se encuentra en el centro de la Cúpula es el punto desde el cual Mahoma ascendió a los cielos para reunirse con Dios, acompañado por el ángel Gabriel. En honor a dicho episodio de la vida de Mahoma, fue construido el edificio entre los años 687 y 691 por el noveno califa, Abd al-Malik.


 Zoco de Jerusalem  
 Entremezclado, variopinto, multirracial y siempre rebosante de vida es el Zoco de Jerusalén, auténtico enjambre humano.
Israel está habitado por árabes, judíos y cristianos.


El Zoco de Jerusalén es expresión del más elemental espíritu comercial del ser humano y de su necesidad de relación y de encuentro. Allí se puede cambiar una cosa por otra, nada tiene precio fijo, el regateo es la única norma preestablecida y tácita y hasta... Da igual un roto que un descosido.
Allí en el Zoco se cala y se muestra la entretela más cierta y más íntima de la zona musulmana. Estoy segura que el Zoco aporta a Jerusalén parte de su especial fascinación.




WADI RUM
A la reserva de Wadi Rum de Jordània vàrem contractar un 4x4 amb un expert amb l' Òrix d' Aràbia (Oryx leucoryx) en el seu entorn. Aquest bòvid és sorprenent per les seves banyes (60-70cm) en forma de daga i el color beix de l’ animal. El guia ens va dir que aquesta espècia estava pràcticament extinta i no seria probable veure d' una i si en veiem una seria d’ enfora.
Les postes de Sol al desert són guapíssimes, combinades amb un silenci relaxador i un bon té beduí fan una estona agradable. Un cop desaparegut el Sol, i acabat el cuscús amb sal i arena, el fred es fa insuportable i desagradable fins el punt que desitges que torni a sorgir el Sol entre les dunes. Passada la nit insofrible, en la qual no vaig poder dormir-me per el fred que feia, vaig sortir de la tenda per admirar el desert en la sortida del Sol. El vent encara em calava els ossos, però el moment ho valia tot, les dunes cobertes per les petjades de les bèsties nocturnes i els primers colors vermellosos de l’ arena. Per els fotògrafs recomano que portin el trípode i disparador per fer fotografies les milions d’ estrelles que taquen el cel.
 


 PETRA
البتراء    
Petra (en árabe, البتراء al-Batrā´) es un importante enclave arqueológico en Jordania, y la capital del antiguo reino nabateo. El nombre de Petra proviene del griego πέτρα que significa piedra, y su nombre es perfectamente idóneo; no se trata de una ciudad construida con piedra sino, literalmente, excavada y esculpida en la piedra.
El asentamiento de Petra se localiza en un valle angosto, al este del valle de la Aravá que se extiende desde el mar Muerto hasta el Golfo de Aqaba. Los restos más célebres de Petra son sin duda sus construcciones labradas en la misma roca del valle (hemispeos), en particular, los edificios conocidos como el Khazneh (el Tesoro) y el Deir (el Monasterio).



GERASA

. Sus ruinas representan una de las ciudades romanas más importantes y mejor conservadas del Próximo Oriente, y se ubican en la región de Gilead, al noroeste de Jordania. 
Recientes excavaciones muestran que Jerash ya estaba habitada durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro (3200 a. C. - 1200 a. C.).


VALLE DE HULA


Grulla común (GRUS GRUS)
Para poder ver lo confiados que son estos animales en Hula Valley, (foto de internet)
En aquest enclavament d’ aus migratòries vaig poder observar  l’àguila marina, Pelicà vulgar, l’ esparver d’ espatlles negres, entre d’ altres. Les grues (grus grus) són l’ atracció principal del parc, podríem comparar el Vall de Hula amb Gallocanta per la quantitat de grues migrants que hi passen l’hivern. Però a diferència d’Espanya, aquestes aus són molt més confiades a la presència humana.  Després de donar una volta d’ una hora sobre el tractor vàrem recórrer a peu aquell paradís terrenal en el qual no deixaves de veure aus migratòries i sedentàries tan interessants com el Ceryle rudis o el Halcyon smyrnensis, però el que es va dur tot el protagonisme de les meves fotografies va ser la llúdriga (Myocastor coypus). Aquest mamífer és molt abundant al parc i, sobretot, avesat als visitants del parc. La llúdriga em va fer oblidar les abundants grues, supós perquè me tiren més els mamífers, i hem vaig quedar una bona estona observant les seves costums davant un humà. Quan t’ apropaves més del compte es posava sobre les dues cames i em mirava amb  una mirada desafiadora a l’ hora de divertida, al veure el possible perill sortia corrent uns quants metres i seguia amb les seves activitats guardant la distància.

              Pechiazul (Luscinia svecica)

4 comentarios:

  1. Bonitas imágenes para mis ojos
    Un gran saludo

    ResponderEliminar
  2. Fantásticas fotografías, de un estupendo lugar.

    Saludos

    Fotos de España1
    http://albertsolerd.blogspot.com.es

    ResponderEliminar
  3. Menudo reportaje fotográfico, una pasada de lugar ideal para dejarse ir con una cámara.
    Felicidades por las fotos, muy buen trabajo.
    ¡Ya mismo te sigo!

    Saludos

    http://mscgraphy.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar